Descobrint la cuirassa s’arriba al fons del ser humà, tot una aventura
INTRODUCCIÓ
La vida es viu viviendola, és a dir aprenent a poc a poc a assaborir, a degustar i gaudir del moment que ens toca viure. La vida amb por no és vida viscuda, la vida amb amor és confiar en el viure amb plenitud. L’ésser humà vol controlar la vida, però en realitat és la vida qui li controla. El control que pretenem les persones és més per por que per ordre, és por a deixar-se anar, a confiar, a la monotonia, l’avorriment, al dolor, a patir. La vida et demana que la vives amb goig en totes les situacions que et depara, fins i tot en el sofriment, en la pèrdua, ja que pots aprendre de tot això.
La vida et convida a que la intèrprets i la entenguis, que sàpigues comprendre el seu missatge, missatge que tu mateix creguis amb els teus actes, les teves reaccions i expressions, és com un mirall en el qual et veus reflectit (si saps mirar), per reaprendre , si la vida vol ser treballada, modelada és perquè la teva veus aquesta possibilitat de treball i moldejament en el teu creixement personal, la prudència i no la por, la reflexió assossegada no l’impuls irreflexiu com a conseqüència del moment el que ajuda en el caminar i aprendre . El atrevir sota aquestes premisses, el fet d’assumir riscos, reptes, és necessari però no els actes inconscients i temeraris, els valents són prudents i reconeixen les seves pors, les seves limitacions momentànies i avancen amb prudència sabent sempre en quina direcció i com fer-ho i amb què compten ; així es fa camí, molt camí.
EL CAMI CAP A L’AMOR
En el nostre món modern existeix un perill molt superior a l’amenaça de les bombes atòmiques. És la “explosió” interior de l’ésser humà, la seva “atomització psicològica, social i espiritual”. Si l’ésser humà domina cada vegada més l’univers material, i sembla que fustigant per les múltiples solicitacions exteriors; es domina cada vegada menys. Cal refer la seva pròpia síntesi si vol viure i obrar, aquesta és la seva tasca i el seu pla.
L’arbre viu absorbint elements minerals, els assimila seguint un pla natural i els eleva a un estat superior: la vida vegetativa. L’animal viu utilitzant elements minerals, integrant la vida vegetativa. Coordina les energies inferiors seguint el pla ordinador que hi existeix, elevats a un nivell superior: la vida animal.
L’home viu utilitzant les propietats de la vida vegetativa i animal, però les subordina i les transforma, per la raó i la llibertat en vida humana. Tria entre humanizarte amb la primacia de l’esperit i de la consciència, o romandre vegetatiu inert, estancat en base a les pors o el que s’espera de tu per la societat, sense tenir en compte si concorda amb el que vols de la vida.
En tota incorrecció, en tot error hi ha una derrota de l’esperit, una ferida al Jo superior, en profit del jo inferior, s’ha trencat l’ordre, podem dir que l’ésser humà és una mica menys humà. Què passaria a la roda si les seves ràdios no estiguessin units en l’eix?. No hi hauria roda. Què li passaria al àtom si els electrons quedessin lliures del seu nucli central?. No hi hauria àtom. En què es convertiria l’ésser humà si totes les seves potències físiques i espirituals no estiguessin harmònicament reunides partint de l’eix del “Jo”?. No hi hauria home. La teva grandesa està en formar-te a tu mateix, i has de col laborar directament en el teu propi desenvolupament.
L’ésser humà “atomitzat” és aquell la sensualitat està exasperada; l’emotivitat, la sensibilitat, la imaginació, etc. tot o quasi tot està en el desordre, com embogides, totes les seves potències estan indisciplina i obren sense orientació, buscant cadascuna pel seu costat la seva pròpia satisfacció, prescindint de les lleis del Estíritu i del pla ideal.
Arribar a ser humà és re-agafar totes les forces, re-ordenar en funció del seu valor respectiu i oferir a l’Esperit. Cal tenir en el cap i al cor un gran pla que canalitzi i unifiqui tota la teva vida íntima. Hem d’estimar amb tot el nostre cor i energies, totes les nostres potencialitats interiors han de ser activades, no és possible dur a terme aquest pla sufocacions, reprimiedo aquestes forces, per ampliar-les i activar-, cal reconèixer, acceptar i dirigir correctament.
L’aigua sense control causa estralls, correctament canalitzada és un do molt preuat, totes les teves potencialitats correctament dirigides pel teu saber i la teva estíritu poden i han de ser posades al servei del teu pla, de la teva ideal. Si un arbre ho podes per dalt no creixerà en benefício de les branques de baix, ia la inversa. Cal tenir clara en la direcció que es vol créixer, en aquest punt, en aquesta cruïlla decisiva el pensar és nuy important per escollir la direcció correcta, després cal sentir la decisió presa, com contrastant entre el sentir i el pensar l’ressonar d’ tot això, passant posteriorment a l’acció; recorda que tota acció té els seus pros i contres en contrast amb les altres alternatives, una vegada cojida la decisió s’ha de posar energia i concentració per a dur el pla amb determinació.
La teva sensibilitat i la teva intel ligència han de ser dues amigues que caminen juntes en el camí de l’acció, si ho comproves veuràs que hi ha una tercera via, utilitzant l’exemple de l’arbre, si podes tot l’arbre adequadament, creixeran totes les seves branques amb més força; les branques de baix representen la base de la vida concreta, bàsiques per a les activitats i quefers diaris, les de dalt eleven a la teva persona cap a l’espiritual i impregna tot allò concret, creant una interrelació entre amunt i avall, amb allò concret i allò abstracte .