Potser el més important i revolucionari que ha sorgit en els últims anys en el procés del desenvolupament i creixement personal ha estat l’èmfasi que s’està donant a prendre consciència a través de l’atenció, estar alerta.

Des que va sorgir la vida a la terra, aquesta és una capacitat pròpia de tot el animat, des de la Ameba més modesta fins el més evolucionat dels homes. Darrerament en lloc de continuar posant idees, interpretacions i patrons de conducta, diverses tècniques d’acord amb una filosofia humanista - i de manera particular el Ioga -, han començat a proclamar la capacitat de prendre consciència, de posar atenció de manera global i unificadora a la persona, harmonitzant així mitjançant el fluir de l’energia el cos amb el ser, com l’agent curatiu més important.

(more…)

Hi ha tant del que gaudir … tenim tant que agrair … tant que celebrar … del que meravellar … Que una vida no és fart suficient!

Hi ha tant pel que plorar … hi ha tant pel que ràbia … hi ha tant que expiar … hi ha tant pel que patir … Que un oceà de llàgrimes salades penes em alleuja l’ànima!

Hi ha tant que agrair … que redimir, de perdonar, tant que alleujar … Que ni cent cors plens de compassió serien suficients!

Hi ha tant d’assumir … tant en què participar … tant que oferir, per la qual cosa viure … Que una vida a mitges no em sembla vida!

Hi ha tant que compartir … tant per aprendre, per creure … Que una sola humanitat em és imprescindible!

(more…)

INTRODUCCIÓ

La vida es viu viviendola, és a dir aprenent a poc a poc a assaborir, a degustar i gaudir del moment que ens toca viure. La vida amb por no és vida viscuda, la vida amb amor és confiar en el viure amb plenitud. L’ésser humà vol controlar la vida, però en realitat és la vida qui li controla. El control que pretenem les persones és més per por que per ordre, és por a deixar-se anar, a confiar, a la monotonia, l’avorriment, al dolor, a patir. La vida et demana que la vives amb goig en totes les situacions que et depara, fins i tot en el sofriment, en la pèrdua, ja que pots aprendre de tot això.

(more…)

La meva experiència del dia a dia es fa paraula escrita i neix del silenci sonor, que es gesta acotxat per les moltes hores passades en la solitud de la meditació i que madura en la reflexió de l’activitat diària, la pausa i el moviment, la solitud i la companyia, l’expressió i l’escolta, el donar i el rebre, els petits i els grans esdeveniments, els importants, els anodins, els nous, els repetits … qualsevol moment viscut amb presència, amb consciència; amb aquest escrit no pretenc convèncer, més aviat compartir.

Amb l’esperança que vagis desvetllant el fil conductor de l’escrit, que no és més que una actitud determinada a l’hora de viure, de mirar des d’un altre angle, adonar-nos realment que està succeint en la nostra vida mentre la estem vivint, col locant en el nostre centre d’objectivitat i des d’allà, mirar per veure i comprovar que el canvi de perspectiva, canvia la manera de viure els problemes i les seves solucions.

(more…)