Manera de tractar a l’altra gent
Només hi ha una manera per aconseguir que una persona faci alguna cosa i es donar-li el que ella vol.
I que es el que qualsevol persona vol?:
1). La salut i la conservació de la vida
2). L’alimentació
3). El descans, repòs, dormir
4). El diners i les coses que compra el diner
5). La vida en el més enllà
6). La satisfacció sexual
7). El benestar dels fills
8). El sentit de la pròpia importància, el reconeixement social
de tot el que hem anunciat, el que te mes transcendència, el que esta més impregnat, arrelat i forma part de la condició humana es la necessitat de ser important, de tenir el reconeixement dels altres, dels que ens envolten, dels nostres superiors de la societat.
Si una persona ens digues com satisfer la seva voluntat per ser important, en a quin camp li agradaria ser important i quins mitjans, seria capaç de fer servir, sabríem el seu caràcter i la seva personalitat.
Per tant la millor manera de tractar a les altres persones es:
En primer lloc, desenvolupar la capacitat per despertar l’entusiasme de les altres persones i buscar la manera de desenvolupar el millor que hi ha en els altres per mitjà de l’apressi i l’estimulació.
No hi ha res que acabi tant ràpid amb les ambicions i aspiracions d’una persona, com la critica dels seus superiors, esta clar que no s’ha de criticar a ningú, s’ha de incentivar a la gent, per obtenir millors resultats, estar sempre buscant coses per alabar, evitar anomenar els defectes. Si una cosa ens agrada, siguem expressius i calorosos en la nostra aprovació i abundant amb els elogis.
Tota persona indistintament de condició, càrrec, treball que desenvolupi, etc. que no compleixi millor, i no realitzi més esforços, en espera de rebre una aprovació.
Diuen que no hi ha res que necessiti tant d’aliment com la pròpia estima. Però hem de tenir clar que el que necessiten els altres es l’apreciació, l’aprovació que es un acte sincer buscant el que tenen de bo i elogiable.
Si el que fem es adular, estem condemnats al fracàs, aquest es un acte egoista, expressat per la boca però sense fonament, es com un insult a la intel•ligència de l’altre.
Si deixem un moment de pensar en nosaltres mateixos per pensar en els altres, ens serà fàcil trobar en els altres molt bones qualitats que de veritat tenen i no tindrem de recórrer a l’adulació.
Si observem a les altres persones, de totes tenim alguna cosa per aprendre.