Hem de ser fidel a la següent màxima:
Es poden guanyar més amics en dos mesos si t’interesses pels altres, que els que pots arribar a guanyar en dos anys, si vols que els altres s’interessin per tu.

Es un fet constat, que cap persona s’interessa pel seu semblant, cada persona s’interessa per ella mateixa, mati, tarda i nit, de paraula, de pensament, fins i tot en somnis.

Per que els altres pensin en un, primer un mateix ha d’haver-se interessat de veritat pels altres.

La persona que no s’interessa pels seus semblants es qui té més i majors dificultats a la vida i causa més ferides als altres. D’aquestes persones sorgeixen tots els fracassos humans.

Preocupem-nos, constantment i en tots els aspectes de la nostra vida pels altres:
- en la família, en cada un dels membres
- en el treball, en totes les persones del entorn, inclòs en els clients a qui va destinat el producte, gestió, servei, etc.
- en els negocis, dels nostres interlocutors, dels nostres presents i futurs clients
- en general, en totes les formes de relacions humanes i socials

tinguem cura dels detalls:
- saber les dates de l’onomàstica i de l’aniversari, felicitem als altres per aquestes dates
- intentem saber que els preocupa, i mirem si els hi podem trobar solució
- interessem-nos pels temes que els hi agraden, als altres i quins son les seves diversions o motius d’oci
- saber quins son els desitgis dels altres
- parlar normalment amb els teus subordinats
- manifesta admiració pels altres
- saludem a tothom
Es necessari però fer un seguiment d’aquest temes.

Resumin, interessem-nos de veritat, per les altres persones.

Per que parlem del que necessitem, del que desitgem?. Esta clar que el que volem, el que necessitem, el que desitgem, el que fem, etc. ens interessa eternament a nosaltres mateixos, forma part de la condició humana. Però ens hem parat mai a pensar que no interessa a ningú més?.

Per tant hem de tenir clar que a tots ens agrada parlar de nosaltres, de les nostres coses, del que volem del que desitgem, del que necessitem, etc. Dons l’única manera que tenim per influir sobre les altres persones, es parlar sobre temes que siguin del seu interès, del que volen, desitgen, necessiten etc. de preocupar-nos per aquests temes, aconsellar-los en el que ens sigui possible de con trobar solucions, ajudar-los a trobar-les etc.

Aquesta màxima, l’hem d’aplicar, en tots els àmbits i aspectes de la nostra vida: en la família, en els negocis, en el treball, en la política i en general totes les relacions humanes i inclòs amb la resta d’animals. Hem de tenir en compta aquest principi, quan redactem una carta, un mail, parlant per telèfon, etc. “el que ens interessa a nosaltres no importa a ningú” “només interessa el de l’altra”.

Quan vulguem persuadir a un altre per que faci alguna cosa …. parem-nos, reflexionem:
- com ho puc fer per que ho vulgui fer?… Aquest dubte, farà que pensem amb l’altre persona i sabrem fer una exposició amb els arguments necessaris per que l’altre hi vegi reflectits els seus interessos, necessitats, etc.

PREOCUPAR-NOS DELS ALTRES, QUE DESITGEN, QUE NECESSITEN, QUE ELS AFAVOREIX, ETC. “SON LES CLAUS DE L’EXIT”

PREOCUPAR-NOS DE MIRAR-NOS EL MELIC. “ES LA CLAU DEL FRACAS”

Només hi ha una manera per aconseguir que una persona faci alguna cosa i es donar-li el que ella vol.
I que es el que qualsevol persona vol?:
1). La salut i la conservació de la vida
2). L’alimentació
3). El descans, repòs, dormir
4). El diners i les coses que compra el diner
5). La vida en el més enllà
6). La satisfacció sexual
7). El benestar dels fills
8). El sentit de la pròpia importància, el reconeixement social

de tot el que hem anunciat, el que te mes transcendència, el que esta més impregnat, arrelat i forma part de la condició humana es la necessitat de ser important, de tenir el reconeixement dels altres, dels que ens envolten, dels nostres superiors de la societat.

Si una persona ens digues com satisfer la seva voluntat per ser important, en a quin camp li agradaria ser important i quins mitjans, seria capaç de fer servir, sabríem el seu caràcter i la seva personalitat.

Per tant la millor manera de tractar a les altres persones es:
En primer lloc, desenvolupar la capacitat per despertar l’entusiasme de les altres persones i buscar la manera de desenvolupar el millor que hi ha en els altres per mitjà de l’apressi i l’estimulació.
No hi ha res que acabi tant ràpid amb les ambicions i aspiracions d’una persona, com la critica dels seus superiors, esta clar que no s’ha de criticar a ningú, s’ha de incentivar a la gent, per obtenir millors resultats, estar sempre buscant coses per alabar, evitar anomenar els defectes. Si una cosa ens agrada, siguem expressius i calorosos en la nostra aprovació i abundant amb els elogis.
Tota persona indistintament de condició, càrrec, treball que desenvolupi, etc. que no compleixi millor, i no realitzi més esforços, en espera de rebre una aprovació.
Diuen que no hi ha res que necessiti tant d’aliment com la pròpia estima. Però hem de tenir clar que el que necessiten els altres es l’apreciació, l’aprovació que es un acte sincer buscant el que tenen de bo i elogiable.
Si el que fem es adular, estem condemnats al fracàs, aquest es un acte egoista, expressat per la boca però sense fonament, es com un insult a la intel•ligència de l’altre.
Si deixem un moment de pensar en nosaltres mateixos per pensar en els altres, ens serà fàcil trobar en els altres molt bones qualitats que de veritat tenen i no tindrem de recórrer a l’adulació.
Si observem a les altres persones, de totes tenim alguna cosa per aprendre.

La gran majoria de persones, no fa mai autocrítica, ni es critiquen mai ells mateixos pel que fan o per la manera que actuen, per grans que siguin les seves errades, no les admeten com a seves.
Per tant es una bajanada amonestar als altres, dons es inútil criticar als altres a la cara per que els poses a la defensiva i el que fan normalment es tractar de justificar-se.
La critica es perillosa, per que fereix l’orgull, tant apreciat, per les persones, fereix els seus sentiments i desperta el ressentiment.
A la persona que volem corregir, i censurar tractarà sempre de justificar-se i segurament encara ens censurarà a nosaltres.
Es molt més interessant criticar-se un mateix i en traurem més profit per poder millorar els propis defectes, en lloc de criticar als altres, intentem posar-nos al seu lloc, intentem entendre’ls, es més profitós que la critica i fa que sorgeixi la simpatia, la tolerància i la bondat.
Es més intel•ligent , no parlar malament de ningú i si volem parlar d’algú que sigui per ressaltar les seves qualitats